Bé... us deixo amb algunes fotos de l'audició de trimestre que trobo que va anar molt bé i va ser molt divertida.
Una recomanació que no té res a veure amb això: Escolteu-vos el concert per a cello i banda de vent de F. Gulda, és genial!!!!

No feia massa dies havia anat a l'Auditori de Lleida, que com molts sabeu és dels que millor sona de Catalunya, a escoltar l'OBC un concert en què tocaven la 4a simfonia de Schumann i el 1r concert per a piano i orquestra de Chopin. La veritat és que vaig flipar bastant perquè feia temps que no sentia l'orquestra i el concert em va convèncer. Pocs dies després em van trucar per anar a tocar amb l'OBC una producció ben curiosa que seria la meva estrena amb aquesta orquestra. A mitjans de novembre tocaria a "L'Encís de la música francesa"(Fauré, Bizet i Chausson).
me gran, que parlava fluixet i a sobre en fràncès. La secció de contrabaixos comptava amb uns instruments que en sonar s'ho enduien tot per davant, també gràcies als cracks que hi toquen jeje. El més difícil de tot va ser posar tots els pizzicatos a lloc però estic content de com va anar tot. Als concerts l'orquestra es va posar les piles i va sonar encara millor. M'ho vaig passar molt bé i vaig aprendre molt. També gràcies a la claca familiar que em va venir a veure el diumenge. Quants fans!!!


Els més seriosos i reflexius:La música constituye una revelación más alta que ninguna filosofía
La música es el verdadero lenguaje universal.
La música es para el alma lo que la gimnasia para el cuerpo.
Els més passionals o romàntics:
La música es sinónimo de libertad, de tocar lo que quieras y como quieras, siempre que sea bueno y tenga pasión, que la música sea el alimento del amor.
La música es el lenguaje que me permite comunicarme con el más allá.
Els més catxondos!:
Aprender música leyendo teoría musical es como hacer el amor por correo.
Las bandas de música son como copiar a Botticelli con brocha o tocar a Mozart con un candado.
El 1985 va néixer a Barcelona en Roger Azcona Saumell que no tardaria a emigrar per una raó ben clara. Ell sabia que a Cervera l’esperava l’ambient musical més propici per créixer com cal. Els seus pares no van tardar massa a oblidar-se d’ell mentre estava enganxat a uns auriculars més grans que ell. Després d’uns inicis pianístics va voler encetar una nova etapa amb el contrabaix. Xavier Puertas començava a donar-li forma a la seva curta però prometedora carrera musical. Va ser més o menys en aquesta època quan va anar complementant les hores lectives amb les corresponents audicions per l’edat. Gràcies a llargs viatges amb cotxe i a innumerables cassettes familiars va anar formant-se en la música comercial dels noranta i vuitanta. Amb el contrabaix anava guanyant experiència en petites gires d’un grup de contrabaixos i d’orquestres juvenils. Les claus va ser la motivació per tocar en formacions, els cursos d’estiu i el bon rotllo entre nota i nota. Paralel·lament va començar a tocar el baix elèctric en un grup de pop-rock i amb els amics, fent coses més actuals com ska-rock i punk-rock de tota mena. A mesura que anava acabant els seus estudis de secundària se li va acabar la bona vida i va haver de decidir per on anar. El contrabaix li tornava a trucar a la porta per saber què volia d’ell. D’aquesta manera va completar els estudis de Grau Mig al Conservatori de Cervera i va decidir d’anar a estudiar Pedagogia del Contrabaix a l’ESMuC. Després de sortir de les classes austríaques de Cervera amb Xavier Puertas i Andrew Ackerman, s’endinsava en el món interpretatiu amb Jonathan Camps. Al mateix temps continuà participant en diverses orquestres joves com l’Andreví, l’OEMUC, la Segle XXI i la JONC entre d’altres i també començà alguna incursió dins del món sardanista. En aquesta nou reencontre amb els seus orígens barcelonins es capbussà també en el so de tripa del Violone amb Andrew Ackerman i començà a estudiar el baix amb Pep Cucurella i Ignasi Zamora. Durant tot aquest temps ha anat descobrint la pedagogia musical i ha començat a donar classes a Escoles de Música com Santa Coloma de Gramenet i Bellpuig i a Conservatoris com Cervera. La bateria del seu mòbil ja no dura tant des que ha començat a participar com a professional en orquestres com l’OBC, l’OCCervera, OCNoguera, Los Músicos de Su Alteza, OCamera Musicae… amb qui ha trepitjat escenaris, places, auditoris i esglésies per tota Espanya i d’arreu com ara el Musikverein de Viena. Tot i que li està molt bé viatjar, quan pot torna al seva « ciutat » de tota la vida per poder retrobar-se amb les seves estimades terres de secà.