Blog - Trajectòria - Calendari - Música - Vídeos - Contacte

dijous, 29 de novembre de 2007

Una setmana amb l'OBC

No feia massa dies havia anat a l'Auditori de Lleida, que com molts sabeu és dels que millor sona de Catalunya, a escoltar l'OBC un concert en què tocaven la 4a simfonia de Schumann i el 1r concert per a piano i orquestra de Chopin. La veritat és que vaig flipar bastant perquè feia temps que no sentia l'orquestra i el concert em va convèncer. Pocs dies després em van trucar per anar a tocar amb l'OBC una producció ben curiosa que seria la meva estrena amb aquesta orquestra. A mitjans de novembre tocaria a "L'Encís de la música francesa"(Fauré, Bizet i Chausson).

El primer dia d'assaig estava una mica a veure-les venir i acollonidet però tot va anar força bé gràcies als truquillos del Jonathan. Vaig al·lucinar força de veure i poder participar d'una orquestra que sona realment bé!! El director era un home gran, que parlava fluixet i a sobre en fràncès. La secció de contrabaixos comptava amb uns instruments que en sonar s'ho enduien tot per davant, també gràcies als cracks que hi toquen jeje. El més difícil de tot va ser posar tots els pizzicatos a lloc però estic content de com va anar tot. Als concerts l'orquestra es va posar les piles i va sonar encara millor. M'ho vaig passar molt bé i vaig aprendre molt. També gràcies a la claca familiar que em va venir a veure el diumenge. Quants fans!!!

La veritat és que ja tinc ganes de tornar-hi a anar quan es facin els Gurrelieder de Schönberg.

dimecres, 21 de novembre de 2007

La plaça del diamant


El barri de Gràcia des que el vaig començar a freqüentar fa un temps em va deixar molt embadalit. Amb aquelles places, aquella llibertat per passejar per on vols, em sentia més a prop de Cervera la veritat. És un barri on la gent es mobilitza per fer tota mena d'activitats, el teixit social i les entitats comercials i culturals tenen un gran dinamisme. Com a tot arreu hi ha de tot, des de els botellons que no deixen en pau als veïns fins als punkis tocant la flauteta per allà el mig incordiant a la gent. Però precisament la grandesa del barri és la seva diversitat, potser no tant explícita com en d'altres barris, però hi és.

Tot això ve perquè us volia parlar de la plaça del diamant. No recordo la de vegades que l'he creuat a peu, fins hi tot he vist les obres que l'han fet encara més maca ara fa poc.

Ara que s'acosta l'any Rodoreda us recomano de llegir-ne el llibre, tot i que jo no me l'he llegit juasjuas. Per què?? Doncs perquè l'altre dia vaig anar al TNC per segona vegada a veure la nova obra que porta per nom aquesta plaça i em va captivar.

Jo no és que sigui massa fan dels guions de les telesèries d'en Benet i Jornet, però penso que ha ideat un guió que deixa ben clara l'obra. El muntatge escènic és força espectacular: té música en directe, projeccions, canvis de decorats molt ben fets... Els actors em van agradar molt en general i van estar a l'alçada d'una obra que "no és moc de pav(gall d'indi)".
A nivell temàtic de l'obra hi ha una visió molt dura però interessant de la situació de la dona a principis del segle XX, també una visió realista del que va suposar la Guerra Civil i la Posguerra a Bcn i en general hi apareixen uns entramats socials i relacions personals que t'enganxen a més no poder.
La seva durada és força llarga però val la pena i no es fa pesat per res del món. Estic veient que cada vegada m'agrada més el teatre i miraré de fer l'esforç d'anar-hi més sovint.

L'única crítica és que l'horari en què s'acaba no té en compte els que agafem el metro fent transbords.

Amb aquesta recomanació m'acomiado

Gràcies a la Montse per haver-me convençut d'anar-hi!!

Fent música religiosa


Us volia explicar una mica què és això de fer música religiosa. No és la primera vegada que toco música religiosa, però hi ha precedents bastant curiosos. Per exemple a Cervera per les festes del Santíssim Misteri al febrer he interpretat diverses vegades les Completes. Tot i ser religioses, si més no pel text, no deixen de tenir el seu encant belcantístic degut a la moda del moment en què van ser composades.

Doncs bé, ara us parlaré d'una producció en que ja fa un temps que participo. El grup de música antiga o sota l'òptica històrica és diu Exaudi Nos. Està format per cantants i instrumentistes, tots ells ben preparats i alguns provinents de l'ESMuC. El grup l'encapçala a la direcció Joan Grimalt.
El programa que hem anat polint i perfeccionant està format per Magnificats a doble cor del segle XVII de compositors de la Corona Catalano-aragonesa. La música hispànica d'aquest tipus té un gran encant per la diversitat que hi podem trobar. En una mateixa peça podem trobar moments sublims i d'exaltació, moments més íntims o també moments catxondos en els gloria amb ternaris ben balladors jeje (sempre amb els dos cors interactuant). El que fem els instruments és doblar les veus per realçar-les, pràctica que es feia sovint. Per exemple el violó o contrabaix sol coincidir amb el baix ja que fa el baix continu juntament amb l'orgue, el baixó, la tiorba...

Un dels aspectes que més cal destacar en aquesta música és el text i l'articulació. És fonamental partir d'aquesta base sobretot en el cas concert d'un 16 peus com jo. No, no... no m'he tornat boig jeje, no és que tingui 16 peus sinó que aquest és el registre del meu instrument!
Com deia és important dominar i saber la dicció de les paraules per ajudar a realçar-les i a enllaçar-les entre elles.

Bé, deixo de fer-me pesat. Si fa molt temps que no trepitgeu una església, aquesta és una bona oportunitat per prorrogar l'ateisme, si més no, així ho semblarà. El proper concert serà el 7 de Gener a Barcelona i pròximament sortirà el cd!! per més detalls podeu consultar aquesta web: www.exaudinos.org

Apali dew!!

De tant en tant està bé poder tenir moments místics tocant un re-1 i escoltar com es comença a desenvolupar-se per l'església...

dimarts, 20 de novembre de 2007

Premis Catalunya de l'Educació 2007


Us preguntareu i ara perquè ens surts amb això. El teu blog no és sobre música i poc més. Sí... no patiu ara us explico.

El cas és que vaig tenir l'honor de poder participar en aquest esdeveniment. Pensareu... ja veus segur que va ser un pal. Doncs els
parlaments no me'ls vaig escoltar massa la veritat, però hi va haver coses que em van sorprendre molt.

Us explico... Uns quants joves músics integrants de la JONC vam preparar el 1r moviment de l'hivern de Vivaldi que anava coreografiat per una jove companyia de dansa. La veritat és que estaven molt wapos i wapes tots però el dia de l'assaig vaig flipar molt amb el que vaig veure.

Em va saber greu haver-me oblidat tant d'un art escènic com la dansa. Vaig poder experimentar uns moments genials gaudint de la seva expressió, coordinació i en definitiva bellesa en tots els sentits.

L'experiència també em va servir per conèixer el TNC per primera vegada.

En definitiva que dedico aquesta entrada amb admiració a tots
els ballarins i ballarines. Penso que els músics hem d'interactuar i treballar més amb artistes de tota mena perquè això sempre suposa un enriquiment mutu.

Us deixo l'enllaç per si ho voleu veure:

http://video.xtec.cat:8080/ramgen/premiseducacio/
PremisEducacio2007.rm

Aspirants a manaments musicals

Els més seriosos i reflexius:

La música constituye una revelación más alta que ninguna filosofía

La música es el verdadero lenguaje universal.

La música es para el alma lo que la gimnasia para el cuerpo.


Els més passionals o romàntics:

La música es sinónimo de libertad, de tocar lo que quieras y como quieras, siempre que sea bueno y tenga pasión, que la música sea el alimento del amor.

La música es el lenguaje que me permite comunicarme con el más allá.


Els més catxondos!:

Aprender música leyendo teoría musical es como hacer el amor por correo.

Las bandas de música son como copiar a Botticelli con brocha o tocar a Mozart con un candado.


La millor:

La gerra dóna forma al buit i la música al silenci. (GEORGES BRAQUE)

Com s'ha escrit fins ara la meva obra vital?

El 1985 va néixer a Barcelona en Roger Azcona Saumell que no tardaria a emigrar per una raó ben clara. Ell sabia que a Cervera l’esperava l’ambient musical més propici per créixer com cal. Els seus pares no van tardar massa a oblidar-se d’ell mentre estava enganxat a uns auriculars més grans que ell. Després d’uns inicis pianístics va voler encetar una nova etapa amb el contrabaix. Xavier Puertas començava a donar-li forma a la seva curta però prometedora carrera musical. Va ser més o menys en aquesta època quan va anar complementant les hores lectives amb les corresponents audicions per l’edat. Gràcies a llargs viatges amb cotxe i a innumerables cassettes familiars va anar formant-se en la música comercial dels noranta i vuitanta. Amb el contrabaix anava guanyant experiència en petites gires d’un grup de contrabaixos i d’orquestres juvenils. Les claus va ser la motivació per tocar en formacions, els cursos d’estiu i el bon rotllo entre nota i nota. Paralel·lament va començar a tocar el baix elèctric en un grup de pop-rock i amb els amics, fent coses més actuals com ska-rock i punk-rock de tota mena. A mesura que anava acabant els seus estudis de secundària se li va acabar la bona vida i va haver de decidir per on anar. El contrabaix li tornava a trucar a la porta per saber què volia d’ell. D’aquesta manera va completar els estudis de Grau Mig al Conservatori de Cervera i va decidir d’anar a estudiar Pedagogia del Contrabaix a l’ESMuC. Després de sortir de les classes austríaques de Cervera amb Xavier Puertas i Andrew Ackerman, s’endinsava en el món interpretatiu amb Jonathan Camps. Al mateix temps continuà participant en diverses orquestres joves com l’Andreví, l’OEMUC, la Segle XXI i la JONC entre d’altres i també començà alguna incursió dins del món sardanista. En aquesta nou reencontre amb els seus orígens barcelonins es capbussà també en el so de tripa del Violone amb Andrew Ackerman i començà a estudiar el baix amb Pep Cucurella i Ignasi Zamora. Durant tot aquest temps ha anat descobrint la pedagogia musical i ha començat a donar classes a Escoles de Música com Santa Coloma de Gramenet i Bellpuig i a Conservatoris com Cervera. La bateria del seu mòbil ja no dura tant des que ha començat a participar com a professional en orquestres com l’OBC, l’OCCervera, OCNoguera, Los Músicos de Su Alteza, OCamera Musicae… amb qui ha trepitjat escenaris, places, auditoris i esglésies per tota Espanya i d’arreu com ara el Musikverein de Viena. Tot i que li està molt bé viatjar, quan pot torna al seva « ciutat » de tota la vida per poder retrobar-se amb les seves estimades terres de secà.