Blog - Trajectòria - Calendari - Música - Vídeos - Contacte

dimecres, 27 de maig de 2009

Atents que ara ve lo bo!


Quant de temps!!! Encara estic viu, ni que no dongui senyals de vida al meu blog.
El cas és que de l'octubre fins ara han passat moltes coses, he anat a molts llocs, he conegut molta gent i m'ho he passat molt bé.
Aprofitant unes fotos molt boniques que he penjat tocant per Cervera, us alertoooo! d'una imminent tongada de concerts en que participo, molt xulos per anar a veure .

Aquest dissabte dia 30 a Igualada al Teatre de L'Aurora el trio TIBAU (Marc, Robert i jo) acompanyem una coral femenina en dos concerts a les 19 i a les 22h. Tocarem alguns Standards de jazz i fragments de musicals. Tot plegat segur que serà molt divertit.

Per cert, ja teniu la nova maqueta de TIBAU, "Em rumb..."? NOoooooooooOoO? A què espereu! Podeu veure fotos a la web www.tibau.ppcc.cat i venir-nos a veure el proper diumenge 31 al Pub Noctàmbul de Cervera a partir de les 19h.

També us vull avisar a tots i totes els que no sabeu gaire com sona un Contrabaix solista a que em vingueu a veure en un parell de concerts que faré amb el pianista Jordi Castellà. El primer serà el dimarts 2 de juny a la sala Bach del Conservatori de Cervera a les 17'30 i el segon el dimarts 9 de juny a les 20h a la sala Mozart de l'Escola de Música de Bellpuig. Al repertori hi ha una mica de tot, des del barroc de Bach, el classicisme de Dittersdorf i el belcanto de Bottesini.

Bé, espero que acabem de passar un bon final de curs tots plegats i a veure si avui el Barça ens dóna una altra alegria.

Dewwww

divendres, 10 d’octubre de 2008

De Gira pel Camí de Santiago






Eiiii per fi una nova actualització!!

La veritat és que aquest mes de setembre ha estat bastant intens i ma deixat poc temps per fer altres coses.

Després de la ressaca OJIPC m'havia de recuperar de pressa perquè la roda no parava de girar. A principis de mes vaig estar uns dies per Tortosa amb un grup de música antiga que es diu Harmonia del Parnàs. Vam estar acollits en un convent de teresianes que estava d'allò més bé. Tenen una pasta... es nota que saben estalviar i invertir, cosa que a hores d'ara molts no poden dir...

Bé el cas és que vam estar fent villancets i alguna ària espanyola del XVIII, d'un tal Escorihuela, a mes a més del gran himne tortosí. Va coincidir que aquells dies començaven les festes!

Cal dir que el més bo de tot va ser un arròs que vam anar a fer orquestra i cors tots plegats a Sant Jaume d'Enveja. L'arròs amb llamàntol no estava malament però el negre... és de lo milloret que he menjat mai. Lo riu és vida, visca el Delta de l'Ebre!!!!

Després de suportar aquests dies mig malalt com vaig poder vaig decidir de seguir encomanant la meva enfermetat incurable d'una manera més professional, a nivell espanyol. I què millor que una gira pel camí de Santiago amb el Músicos de Su Alteza.
Primer vam estar assajant uns dies a Daroca, seu del curs de Música Antiga que es fa l'agost. Un poble amb molta història i curiós per la seva influència mossàrab. Després de celebrar la diada sense massa suport popular, veure que no hi havia massa llocs on menjar i d'unes partides infructuoses de pòquer, vam decidir d'escampar la boira cap a Jaca.

Aquí començarien un llarg viatge amb autocar, una llarga gira de concerts a esglésies, centres culturals i auditoris, una gira gastronòmica pel nord d'Espanya, un seguit d'hotels i pensions de tota mena...

La gira va Començar a Jaca (que bé que va anar la piscineta i el gimnàs), seguint per Pamplona (on els meus seguidors "azconils" em van recolzar), Oloron (Poble amb olor de xocolata Lindt pel carrer), Castro-Urdiales (Bon peix, orujo i un sofà de massagtes increïbles), Burgos (Quina catedral!), Nájera (bon pà amb tomàquet i olives i el meu primer partit de pelota vasca que entenc!), León (Quins vitralls té la catedral, cal "Bambi"), Avilés (Sidra, Cabrales i na fent) i Santiago (Orujo, Pop gallec, cantarella galleguinha!)

Després de tornar amb un bihèlix mirant en sentit contrari tota la tripulació, vaig poder descansar un dia a Cervera. Vaig anara veure la Barcelona Big Latin Band on toca el meu exprofe de baix. Com la liava el tiu, és un crack. Llàstima de l'acústica (a qui se li acudeix una big band al Paranimf i sense barra!!!)

Després vindrien uns dies de gravació a Daroca del repertori de la Gira. Eren villancets del XVIII espanyol de Samaniego, una tocata de ministrers, un villancet jotero amb quartet de baixonets! va ser divertit tot plegat, Vam provar esglésies fins que vam trobar la que ens agradava i després vam gravar la discogràfica francesa Alpha, amb un tècnic molt competent i catxondo que s'ho va curra en 5.1.
Tot plegat hagués estat insuportable sense les jornades gastronòmiques a casa de la Teresa i el Pedro amb el Xef Quim.

Va ser una experiència molt grata tot i els petits problemes que van sorgint. Només dir que aquest temps que he estat treballant i convisquent amb ells (Músicos)he après molt i m'ho he passat molt bé. Ara toca aparcar-ho durant un temps però qui sap si ens tornarem a veure, no?

Cal agraïr la gentilesa del senyor Puertas que amb el seu contrabaix barroc i funda han fet possible aquesta aventura.

I bé, ara hem tornat a la realitat de nou. Hem començat classes a l'escola de Bellpuig amb els alumnes una mica en baixa forma però amb ganes de seguir donant guerra de 16 peus, he començat classes d'alemany a Igualada per preparar-me per l'any vinent si tot va bé. I bé ara toca posar-se a estudiar, nedar una mica, taocar amb d'altres orquestres de cambra catalanes, anar mirant contrabaixos i anar fent.

Per cert gran o curiós concert de Tibau a Tordera. va estar bé saludar a gent que feia temps que no veia. Us avanço que el dia 22 de novembre hi ha un possible concert a Sant Guim. Ens l'intentarem currar força.

Petons i salut a tots i totes. Aus wiedersehen!

dilluns, 1 de setembre de 2008

Lo bo tard o d'hora s'acaba!



Sembla mentida però aquest estiu ja s'ha acabat. La veritat és que l'he aprofitat força i m'he enriquit molt tan personal com musicalment.

Tot començava acompanyat dels amics tibauencs amb qui vam fer diversos concerts a finals de juny i principis de juliol. Vam créixer com a grup en tots els sentits i ens ho vam passar d'allò més bé. Per a mi el millor concert va ser el de les músiques tendres ja que els efectes de les super tapes del sopar es van fer notar sobre l'escenari jeje. Un petó per tots i ara a tornar-hi ehh!

Cal dir que després de 4 anys ha estat el meu primer estiu sense JONC i ho he trobat una mica a faltar.

També he compartit l'estiu amb la gent de Tarragona que forma l'OCM encapçalada pel Tomàs Grau. Ha estat un treball rigorós i enriquidor i ha valgut la pena. Jo destacaria el concert en que he suat més en la meva vida (Segur de Calafell)gràcies a la xafogor de la costa daurada i un dels concerts en que m'ho he passat més bé gràcies al meu amic Natan. És sempre un plaer tocar amb tu xulo-piscines!

També hi ha hagut espai per la música barroca amb els Músicos de Su Alteza coneixent Gijón i la seva gent tant maca. Com sempre ha estat genial tocar amb gent tant competent i propera. Llàstima del revisor de la tornada amb tren que em va fotre totalment. Em sembla que els de la renfe tardaran a veure'm...

He conegut molta gent, en viatges de 8 hores en bus, retrobant vells amics al curs de Cervera...

El punt i final de l'agost l'ha posat una orquestra diferent a qualsevol altra. A l'esmuc Cristopher Hogwood ja deia que "Spain is different" però això no té res a veure. L'orquestra en qüestió és L'OJIPC (Jove dels països catalans)i ha estat un descobriment jeje.

Papito (el mio) me parece que tardaremos en olvidar todo lo que nos pasó. Poques vegades he conegut un grup de gent tant humà, unit, amb ganes de passar-ho bé... i amb gent tant maca!

L'organització era una altra cosa però tot plegat ha valgut la pena. Hem fet força música entre bukakes, i au's!, vaixells, platges, albergs, tirafixes,
Mr Blanquito's, autodestruccions... Deú ni do de la gira per Pontós, Prada, Menorca, Eivissa i Mallorca, la meva esquena encara se'n ressent.

No se com explicar-ho però cal repetir-ho! Visca els Països Catalans!!

dijous, 17 d’abril de 2008

Adéu o fins aviat Jonc!


Mentre escoltava alguna obertura de Rossini m'ha vingut al cap un dies inoblidables que vaig passar pels voltants de setmana santa. La setmana abans vaig estar per Saragossa amb els Músicos de su Alteza on vaig poder quedar-me parat de l'Auditori que tenen al costat de la Romareda que aquesta temporada no els està funcionant tant bé. Entre Nebra i les descàrregues elèctriques i espitoses d'un dels fills de Bach vaig poder gaudir del directe en música d'alguns cracks que fan el que volen ornamentant i liant-la com volen.

La setmana santa en si vaig passar-la en part a Vila-Seca rodejat una vegada més d'un ambient molt agradable. Va ser molt interessant descobrir un contrabaixista uruguià genial que va venir com a professor, el nostre "Papi". I com no la sorprenent Anna Puig que dona goig d'escoltar. Però bé tot plegat s'allargà algun cap de setmana més per Badalona i s'acabà amb un concert de comiat amb la JONC per part meva. Va ser trist però feliç a la vegada. El concert va tenir moments realment màgics amb el catxondeo rossinià o un solillo de contrabaix de Gerhard.

Fent una mirada al meu pas per la JONC, la veritat és que n'estic molt content perquè m'ha ajudat en tots els aspectes, musicals i com a persona. He conegut molta gent, de la que sempre n'he après una cosa o altra.

També fa uns dies vaig debutar amb l'orquestra de les terres de Lleida, la Julià Carbonell amb un repertori espanyol la mar de divertit, a la sala AXA, que no sona massa bé la veritat...

Bé ara us he de deixar que m'espera un recital del mestre Puertas, que em sembla que serà el primer per mi veient-lo en acció.

Una abraçada a tots i totes!


PD: La foto no té preu! Jo envoltat dels joves de l'orquestra i el Joan amb una cara brutal jeje

diumenge, 17 de febrer de 2008

Tornem-hi de nou!



Després d'un temps de força moviment ha arribat la calma. Tot i això les experièncieshan estat molt positives. Els dies de treball i convivència amb l'OBC per terres madrilenyes van ser d'allò més profitosos en tots els sentits i sempre acompanyats de bona música amb la 9a de Mahler. També hi va haver temps per l'orquestra de l'Esmuc una 5a de Xostakòvitx molt wapa. També vaig tocar a l'audició de contrabaix del 1r quadrimestre que no va anar gens malament.

Amb els Tibau hem tornat a engegar i tot promet força i segur que tirarà endavant. Les Completes han fet acte de presència al costat del mestre Puertas, aquesta vegada sobre el tamboret. També hi ha hagut temps per presenciar una trobada de contrabaixos ( 21 sobre l'escenari!! + Jonathan Camps de teloner).

Les classes van avançant i tenim dies de tot però anem fent prou bé. Ara s'acosta una època de centrar-se en l'escola i seguir en la línia de treball correcta per afrontar els nous reptes que s'acosten.

Gràcies als que heu participat en l'esquiada aquests dies, m'ho he passat molt bé!!

Petons a tots i totes

diumenge, 20 de gener de 2008

Música i Teatre


Després d'algun entrebanc que altre per fi vaig debutar al teatre Romea. Es tracta d'una obra basada en els texts de A.S. Puixkin sobre Mozart i Salieri. Tots els que hagueu vist la pel·lícula "Amadeus" recordareu més o menys l'argument en què Salieri enverina Mozart, una hipòtesi que després no s'ha demostrat.

En l'obra hi intervenen dos actors, Quim Lecina fa de Mozart i Toni Sevilla de Salieri. El segon és sant de la meva devoció per la veu que té (mireu qualsevol peli a tv3 que segur que la reconeixeu, o sèrie tipus el cor de la ciutat em sembla perquè no la segueixo) i pel fàcil que ho fa tot.

Acompanyant aquests actors som un cor de veus individuals (de vegades solistes en àries) i tres instrumentistes (piano, clarinet i contrabaix). L'argument està sempre acompanyat per músiques de Mozart, sobretot del Rèquiem i de Salieri.

Només dir que avui és l'últim dia per a nar-hi si no es prorroga, a les 18'30!

Na braxada Natan!

diumenge, 13 de gener de 2008

Unes bones vacances de Nadal!

Pels qui penseu que m'ha pogut passar res, tranquils... Encara estic viu. He sobreviscut a un període força intens. Les meves vacances de Nadal han estat les usuals dels últims anys. Un any més he estat amb la JONC en un encontre genial a Salou. L'excusa va ser la "Reumàtica" de Bruckner i els seus "bikinings" i una obertura que em posava molt, el Coriolan beethovenià. Però van passar moltes altres coses. Vaig quedar encantat amb el director convidat, Anton Rickenbacher, un home de gran experiència i saviesa, bon saber fer i d'un tracte exquisit amb els joves. També vaig tenir la sort de comptar amb un dels millors solistes d'orquestra de l'Estat com és Miguel Franco de qui em van agradar molts detalls, d'altres millor no parlar-ne... La secció de contrabaixos es va entendre força bé i va saber donar el "callo", mai millor dit. També vaig tenir el plaer de gaudir del millor recital en directe que he presenciat a càrrec d'un excel·lent músic que toca la tuba, un noruec anomenat Baadsvik que podeu veure al youtube fent el possible i l'impossible amb els seus llavis, cosa que ens agradaria a tots jeje... En resum tot va anar d'allò més bé sempre enmig d'un bon rotllo entre la gent inmillorable, potser vaig trobar a faltar alguna festeta més però bé. Cal dir que el nivell és molt alt en tots els sentits, ja m'enteneu...

Per Cap d'Any vaig estar a punt de caure malalt i no vaig poder animar-me massa, el tortell de reis me'l vaig haver d'engolir com vaig poder i tot plegat ha anat tant ràpid que nom'ha donat temps de fer gaire més.

Aquesta setmana també ha estat força intensa. Primer de tot vam presentar el cd dels magnificats amb els Exaudi Nos amb una presentació improvisada d'allò més curiosa. També vaig anar al Romea a veure l'espectacle en què he de tocar aquesta setmana i on el Natan era l'únic que la liava una mica jeje. També vaig tenir l'audició de contrabaix amb la Sonnambula i un Fleta dels que n'estic força content la veritat, sempre hi ha cosetes però bé...

I com no... ha estat setmana OBC. Els brutals Gurrelieder amb unes 400 persones i una secció de 12 contrabaixos que no cal dir res. Un director com n'hi ha pocs i una oportunitat que s'havia d'aprofitar. Ara a veure si cobro algo perquè ves a saber els dies que vaig firmar. D'aquí dues setmanes 9a de Mahler per Terres catalanes i Madrid.


Bé, un petó ben gros per tots i totes! Sobretot per les noies de la JONC que n'hi ha de molt maques!