Blog - Trajectòria - Calendari - Música - Vídeos - Contacte

dilluns, 1 de setembre de 2008

Lo bo tard o d'hora s'acaba!



Sembla mentida però aquest estiu ja s'ha acabat. La veritat és que l'he aprofitat força i m'he enriquit molt tan personal com musicalment.

Tot començava acompanyat dels amics tibauencs amb qui vam fer diversos concerts a finals de juny i principis de juliol. Vam créixer com a grup en tots els sentits i ens ho vam passar d'allò més bé. Per a mi el millor concert va ser el de les músiques tendres ja que els efectes de les super tapes del sopar es van fer notar sobre l'escenari jeje. Un petó per tots i ara a tornar-hi ehh!

Cal dir que després de 4 anys ha estat el meu primer estiu sense JONC i ho he trobat una mica a faltar.

També he compartit l'estiu amb la gent de Tarragona que forma l'OCM encapçalada pel Tomàs Grau. Ha estat un treball rigorós i enriquidor i ha valgut la pena. Jo destacaria el concert en que he suat més en la meva vida (Segur de Calafell)gràcies a la xafogor de la costa daurada i un dels concerts en que m'ho he passat més bé gràcies al meu amic Natan. És sempre un plaer tocar amb tu xulo-piscines!

També hi ha hagut espai per la música barroca amb els Músicos de Su Alteza coneixent Gijón i la seva gent tant maca. Com sempre ha estat genial tocar amb gent tant competent i propera. Llàstima del revisor de la tornada amb tren que em va fotre totalment. Em sembla que els de la renfe tardaran a veure'm...

He conegut molta gent, en viatges de 8 hores en bus, retrobant vells amics al curs de Cervera...

El punt i final de l'agost l'ha posat una orquestra diferent a qualsevol altra. A l'esmuc Cristopher Hogwood ja deia que "Spain is different" però això no té res a veure. L'orquestra en qüestió és L'OJIPC (Jove dels països catalans)i ha estat un descobriment jeje.

Papito (el mio) me parece que tardaremos en olvidar todo lo que nos pasó. Poques vegades he conegut un grup de gent tant humà, unit, amb ganes de passar-ho bé... i amb gent tant maca!

L'organització era una altra cosa però tot plegat ha valgut la pena. Hem fet força música entre bukakes, i au's!, vaixells, platges, albergs, tirafixes,
Mr Blanquito's, autodestruccions... Deú ni do de la gira per Pontós, Prada, Menorca, Eivissa i Mallorca, la meva esquena encara se'n ressent.

No se com explicar-ho però cal repetir-ho! Visca els Països Catalans!!

Cap comentari: